Església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa

Ja a finals del s. xix, i sobretot als inicis del s. xx, la població de Sant Julià va experimentar un creixement considerable al costat de l’actual carretera Nacional II. L’església dels Sants Metges (la parròquia, fins llavors) va anar quedant allunyada del gruix de la població. Amb els fets ocorreguts el juliol de 1936, amb la crema dels retaules i altars de fusta, ornaments sagrats i bancs, les relíquies dels sants van desaparèixer i no es recuperaren fins als anys seixanta. El deteriorament interior per l’incendi va fer evident la necessitat de buscar un nou emplaçament a l’església parroquial. Va ser a finals de 1939 quan, en una acció conjunta de l’Ajuntament franquista i la Junta Parroquial, es va decidir construir el nou temple i la rectoria actuals, en uns terrenys cedits per la família Pòrtulas. El projecte inicial, a càrrec de l’arquitecte gironí Ignasi Bosch i Reitg, plantejà una estructura de forma tradicional de creu llatina, del presbiteri a l’absis circular; el campanar, situat damunt del cancell de l’entrada, i, a banda i banda, dues capelles independents, la del baptisteri i la del Sant Crist.

D’ençà de l’any 1940 se succeïren les obres de la nova església, amb aportació econòmica del mateix Ajuntament, en efectiu i avalant crèdit, els veïns i la Junta Nacional de Reconstrucción de Templos Parroquiales de Madrid, per mitjà del governador civil del moment i la intervenció directa del director general d’Afers Eclesiàstics, Mariano Puigdollers. Malgrat no haver finalitzat encara les obres, perquè mancava una de les naus laterals i l’acabament del campanar, el 20 de setembre de 1942, s’obrí al culte el nou temple. Això sí, tot i no disposar del campanar previst, el 29 de setembre del mateix any es va beneir i col·locar una campana, de nom Juliana, Narcisa i Montserrat, regal de la família Pérez Rodeja.
Finalment, el 9 de febrer de 2011, el bisbe Francesc Pardo va beneir el nou campanar, fruit del projecte refet pels serveis tècnics municipals, essent alcalde Narcís Casassa. Era una construcció molt més modesta que la del projecte inicial però del tot funcional.