MOMO

MOMO (versió lliure de Michael Ende) és un espectacle de creació, cuinat a foc lent, on el protagonista és el temps, la mirada, la poesia visual. És una reflexió sobre el nostre ritme davant la vida. Quan fa que no et paris una estona i et dediquis a ser-hi, a estar sense fer res, distret, encantat, mirant a la gent com habita, escoltant els sons del carrer,…? - Ara no puc! No tinc temps! Quan em jubili, potser!! Realment el temps es pot perdre? I on va a parar, si es perd? Vivim i eduquem els nostres fills depressa. Volem que parlin anglès, xinès,… que juguin a futbol, que facin teatre i que siguin bons en tot… Els preparem pel futur, per a que tinguin una bona feina, una bona casa, un bon cotxe… Però no els eduquem per jugar en llibertat, per aprendre a relaxar-se, per aturar-se davant d’un amic i simplement parlar i escoltar-se. A Momo, de Michael Ende, hem trobat la font d’inspiració per donar cos a aquesta idea. Qui millor per donar valor que el verb escoltar? Aquesta adaptació és un repte per a tot l’equip. Comencem amb l’escenografia muntada a l’escenari, i a partir de l’espai i els tres personatges construirem tota la història. És un espectacle de gran format, dirigit a un públic familiar, a partir de 8 anys. El públic entrarà a l’escenografia que té cabuda per a 90 persones (en funció familiar i 100 persones en funció escolar). Un jardí botànic abandonat on es trobaran tres personatges molt peculiars. Un que es comunica a través de la música en directe, i els altres dos son el fil conductor de la història. És un espectacle d’interior pensat per fer sobre l’escenari del teatre, sala polivalent, una nau abandonada… i amb un mínim de 9 metres x 9 metres d’espai totalment diàfan. Construïm una escenografia totalment autònoma, amb la il·luminació incorporada.