ROSTRES, RASTRES I ALES

El rostres é el mirall de l'ànima?  Ara i aquí, envoltats d'aquests ulls que amanyaguen la nostra mirada encuriosida, deixem que ens travessi la fiblada de l'art, en aquest cas, de l'obra lluminosa d'Isaac d'Aiguaviva. Miralls que ens retornen pinzellades, colors i sanefes. Les sents?, batecs d'ales que es van desplegant rítmicament. Musicalitats subtils que són presents en el fet de mirar, en aquestes complicitats teixides i íntimes que s'esdevenen quan ens re-coneixem en el mirall. Potser l'art de "Rostres, rastres i ales" sigui això, un dels miralls de l'ànima.  Cristina Simon (Dra. en Belles Arts)